Sexisme.
Detecta’l.
Posa-li nom.
Atura’l.
#ProuSexisme #MeToo
 

El sexisme és qualsevol expressió (un acte, una paraula, una imatge, un gest) basada en la idea que algunes persones, sovint les dones, són inferiors pel fet de pertànyer a un sexe en concret.

 

El sexisme és nociu.
Crea un sentiment d’inutilitat i comporta autocensura,
l’adopció d’estratègies d’autoprotecció, canvis d’humor,
i deteriorament de la salut de la persona.
El sexisme és l’origen de la desigualtat de gènere.
Afecta a les dones i a les nenes de manera desproporcionada.

 

El sexisme està present en totes les àrees de la nostra vida

 

El 63% de les dones periodistes han patit abusos verbals

 

Les dones passen gairebé el doble de temps que els homes en tasques domèstiques no remunerades (països de l’OCDE)

 

El 80% de les dones afirmen haver-se trobat en situacions de ‘mansplaining’ (explicació masculina condescendent) i ‘manterrupting’ (interrupció masculina condescendent) a la feina

 

El 75% de les fonts d’informació i dels protagonistes de les notícies són homes

 

Al Regne Unit, el 66% de les nenes enquestades entre 16 i 18 anys han viscut o han sigut testimoni de llenguatge sexista a l’escola

 

El 59% de les dones a Amsterdam declaren haver patit assetjament al carrer

 

A França, el 50% de les dones joves enquestades ha patit recentment una injustícia o algun tipus d'humiliació pel fet de ser dones

 

A Sèrbia, estudis indiquen que al 76% de les dones en el sector de negocis no se les pren seriosament

 

De vegades, la violència
comença amb una broma

Els actes individuals de sexisme poden semblar inofensius, però creen un clima d’intimidació, por i inseguretat. Tot això contribueix a l’acceptació de la violència, especialment contra les dones i les nenes.

 

És per això que el Consell d’Europa ha decidit
actuar a través de l’adopció de la Recomanació
per a prevenir i combatre el sexisme.

 
 
 

El sexisme afecta majoritàriament a les dones.
També pot afectar els homes i els nens quan
el seu comportament no és conforme als rols
de gènere estereotipats.

 

El sexisme pot tenir un impacte més nociu per a algunes dones i alguns homes degut a l’origin ètnic, edat, discapacitat, origen social, religió, identitat de gènere, orientació sexual o altres factors.

 

Alguns grups de dones són especialment vulnerables al sexisme, per exemple, dones joves, representants polítics, periodistes o figures públiques

 
%

de les dones electes en parlaments han estat objecte d’atacs sexistes en els xarxes socials.

 

Detecta’l. Posa-li nom. Atura’l.

 

Llenguatge i comunicació

Exemples de sexisme en la llengua i la comunicació:

L’ús genèric del gènere masculí del locutor (“ell” per a referir-se a una persona no específica). La portada d’una publicació on només hi apareixen homes. Anomenar una dona amb el terme masculí de la seva professió. Una campanya de comunicació que inclou imatges de nus injustificats. Un anunci publicitari on un home li ensenya a una dona com fer servir una rentadora.

Per què hem d’actuar?

El llenguatge i la comunicació són importants perquè fan que la gent sigui visible o invisible i que es reconegui o es menyspreï la seva contribució a la societat. El llenguatge dóna forma al nostre pensament, i la nostra manera de pensar influencia les nostres accions. El llenguatge discriminatori o que no té en compte la perspectiva de gènere reforça les actituds i els comportaments sexistes.

Com podem evitar-ho?

Utilitzar el femení i el masculí quan t’adrecis a un públic mixt. Assegurar-se d’utilitzar llenguatge i imatges que incorporin la perspectiva de gènere. Produir manuals de comunicació per a diferents públics que incorporin la perspectiva de gènere. Promoure la recerca en aquest àmbit.

Mitjans de comunicació, internet i xarxes socials

Exemples de sexisme als mitjans de comunicació:

Mostrar imatges sexualitzades de dones als mitjans de comunicació. Un programa de televisió on només hi participin homes. Informació sobre violència contra les dones on es culpabilitza la víctima. Periodistes (sobretot dones) que reben comentaris en els xarxes socials sobre la seva aparença en lloc de sobre els temes dels quals informen. Aplicacions d’internet que envien anuncis d’ofertes de feina només a homes perquè els algoritmes han estat creats de manera discriminatòria.

Per què hem d’actuar?

Els infants estan constantment exposats al missatges sexistes provinents dels medis de comunicació i per tant els influencien. Aquest tipus de missatges limiten les seves opcions en la vida. Promouen la idea que els homes posseeixen els coneixements i el poder i que les dones són objectes i per tant es pot comentar la seva aparença obertament. El sexisme en línia fa que les dones quedin excloses dels espais digitals. El sexisme en línia pot causar molt mal. Maltractar o riure’s d’algú en línia crea una traça digital permanent que es pot propagar i que costa molt d’esborrar.

Com podem evitar-ho?

Implementar legislació sobre igualtat de gènere pels els mitjans de comunicació. Formar professionals dels mitjans de comunicació en temes d’igualtat de gènere. Assegurar-se que les dones i els homes apareixen representats en els mitjans de comunicació de manera paritària, i amb rols diversos i no estereotipats. Promoure publicitat que trenqui amb els esterotips de gènere o que sensibilitzi sobre els estereotips en lloc de reforçar-los. Oferir formacions d’alfabetització digital sobretot per a gent jove i infants. Definir el sexisme en l’àmbit legal i criminalitzar el discurs d’odi sexiste (en línia). Introduir serveis especialitzats que assessorin sobre la gestió del sexisme en línia.

Lloc de Treball

Exemples de sexisme al lloc de treball:

L’exclusió de possibles oportunitats professionals de forma sistemàtica (encara que sense un caràcter oficial) de dones pel fet de ser mares. En reunions, ignorar les dones, apropiar-se de les seves contribucions o silenciar-les. Afavorir un home en lloc d’una dona per una posició directiva, en atribuir-li a la dona una manca d’autoritat natural. Comentaris injustificats sobre l’aparença física o la manera de vestir (que menyspreen les dones com a professionals). Comentaris despectius envers homes que ocupen rols de cuidadors. “Mansplaining” (explicacions masculines condescendents)

Per què hem d’actuar?

El sexisme en l’espai laboral afecta l’eficiència de les víctimes i el seu sentiment de pertinença. Silenciant a través del sexisme, es deixen perdre idees o talents o no se n’aprofita el màxim potencial. Els comentaris denigrants creen una atmosfera opressiva i d’intimidació per la víctima i poden generar violència o assetjament. Les víctimes poden presentar alts nivells d’ansietat, ser més propenses a arravataments o depressió. De manera general, el sexisme comporta salaris més baixos i menys oportunitats per a qui s’hi enfronta.

Com podem evitar-ho?

Adopció i implementació de codis de conducta que defineixin el comportament sexista i promoure’n la prevenció a través de formacions. Establir mecanismes de denúncia, mesures disciplinàries i serveis de suport. Declaracions i actes de compromís d’actuació davant del sexisme per part de la direcció.

Sector públic

Exemples de sexisme en el sector públic:

Comentaris de caràcter sexual o comentaris sobre l’aparença de representants polítics (sobretot de les dones) o sobre la seva situació familiar, incloent-hi en els parlaments. Comentaris sobre l’orientació sexual o l’aparença dels usuaris per part de funcionaris del servei públic. Representacions sexistes o publicació d’imatges de dones despullades en espais públics de treball (com ara sales de personal dels hospitals). Comentaris sobre l’aparença de les dones en espais públics, incloent-hi en transports públics.

Per què hem d’actuar?

El sector públic té l’obligació de liderar amb l’exemple. El sexisme és molt comú en parlaments però limita les oportunitats i la llibertat de les dones en parlaments, tant si són electes com si es tracta d’altres treballadores. El sexisme perjudica la igualtat d’oportunitats d’accés als serveis públics. El sexisme en l’espai públic limita la llibertat de moviment de les dones. El sexisme pot comportar violència i crea un ambient d’opressió que impedeix que sobretot les dones puguin participar íntegrament de la vida pública.

Com podem evitar-ho?

Formació de personal. Adopció de codis de conducta, de mecanismes de denúncia, de mesures disciplinàries i de serveis de suport. Implementació de campanyes de sensibilitització, a través de manuals o pòsters que expliquin què és el sexisme en espais públics. Promoció de paritat de gènere en la presa de decisions. Promoció de recerca i col·lecció de dades en aquest àmbit.

Justícia

Exemples de sexisme en el sistema judicial:

Un jutge donant a entendre que una víctima de violència sexual “ho volia”. Un professional del dret que comenta l’aparença física d’una companya de feina. Un policia que ignora una denúncia de violència contra les dones o que la trivialitza.

Per què hem d’actuar?

Aquests tipus de comportament poden fer que les víctimes retirin els casos. Creen desconfiança en el sistema judicial. Poden conduir a judicis basats en desinformacions. Menystenen les dones i poden excloure-les de les professions relacionades amb el dret.

Com podem evitar-ho?

Implementació de polítiques d’accés igualitari a la justícia. Formació de professionals del dret i de les forces policials. Deconstrucció d’esterotips judicials a través de campanyes de sensibilització. Assegurar-se que els professionals del dret basen els seus judicis en fets, en el comportament del perpetrador i en el context del cas i no, per exemple, en com la víctima anava vestida.

Educació

Exemples de sexisme en l’educació

Llibres de text que contenen imatges estereotipades de dones/homes, nens/nenes. L’absència de dones escriptores, o com a figures amb un perfil cultural o històric en els llibres de text. Serveis de consell escolar i d’orientació professional que dissuadeixen l’alumnat d’optar per carreres que no conformen amb els estereotips de gènere. Professors que fan comentaris sobre l’aparença física de l’alumnat. Comentaris sexualitzats envers les nenes. Assetjament (bullying) per part d’alumnes o el professorat a altres alumnes que no conformen amb els estereotips de gènere. La manca de coneixement, de procediments o de reacció per abordar aquests tipus de comportaments sexistes.

Per què hem d’actuar?

El contingut de l’educació, així com de l’actitud dels professionals de l’educació té una gran influència en les percepcions i el comportament de l’alumnat. Un clima de sexisme en institucions educatives afecta de manera negativa en els assoliments de l’alumnat. El sexisme en l’educació pot limitar el futur professional individual i altres opcions de vida.

Com podem evitar-ho?

Implementació de polítiques i legislació en igualtat de gènere en l’educació. Revisió de llibres de text per tal d’assegurar-se que no contenen sexismes i que presenten tant dones com homes de manera no estereotipada. Assegurar-se que les dones estan representades en llibres de texts i programes com a científiques, artistes, atletes, líders, polítiques. Ensenyament de la història de les dones. Assegurar-se que hi ha mecanismes de denúncia. Ensenyament de temes d’igualtat de gènere i d’educació sexual (incloent-hi el consentiment i els límits personals). Formació de professionals de l’educació sobre biaixos inconscients.

Cultura i esport

Exemples de sexisme en la cultura i el món de l’esport:

Descriure dones atletes en les notícies en funció del seu rol familiar, en lloc de centrar-se en les seves aptituds i qualitats. Trivialització dels èxits de les dones en l’àmbit de l’esport. Degradació dels homes que practiquen esports considerats “femenins”. Dones amb roba sexy com a “decoració” en esdeveniments culturals o esportius. L’absència d’obres de dones en exposicions d’art. Escassetat de rols rellevants per a dones en el cinema i l’absència virtual de rols per a actrius de més edat. Escassetat de subvencions per a produccions de pel·lícules on les dones tenen un rol principal. Finançament insuficient per l’art fet per dones.

Per què hem d’actuar?

Tant la cultura com l’esport contribueixen a formar actituds. Si les imatges que es donen de dones i d’homes són estereotipades, els estereotips de gènere es reforcen. El fet que, en la majoria de casos, només els homes siguin visibles en aquests àmbits, afecta la manera en què les dones artistes o atletes són vistes, i a més, el ventall de models a seguir pels infants i la gent jove es redueix. Els estereotips de gènere limiten les opcions per les dones i pels homes, per les nenes i els nens de practicar esports que no es consideren “femenins” o “masculins”. Això comporta auto-censura. En ambdós àmbits, el sexisme comporta salaris més baixos i menys oportunitats per aquells qui s’hi enfronten.

Com podem evitar-ho?

Mesures per incentivar l’art creatiu per a les dones i l’incorporació de la perspectiva de gènere en polítiques relacionades amb la cultura i l’esport (beques, exposicions, formacions, provisió d’espais o de tallers). Assegurar-se que la cobertura de notícies sobre dones en l’esport i l’art és millor i incrementa. Adopció de codis de conducta per tal de prevenir el comportament sexista, incloent-hi l’incorporació d’accions disciplinàries en les federacions d’esports. Promoure que esportistes d'elit i líders en l'àmbit cultural es pronunciïn públicament contra el sexisme i participin en campanyes que denunciïn la violència en l’esport i el discurs d’odi sexista.

Àmbit privat

Exemples de sexisme en l’àmbit privat:

Dones responsables de més tasques no remunerades que els homes (cures, tasques domèstiques), per exemple, quan només la dona ajuda a rentar els plats després d’un sopar amb convidats. Acudits o bromes sexistes entre amics. Oferir de manera sistemàtica joguines “femenines” o “masculines” a les nenes o als nens. Animar als nens a prendre més riscos i a les nenes a ser dòcils i obedients. L’ús d’expressions com ara “córrer com una nena” o “els nens sempre seran nens”.

Per què hem d’actuar?

Les tasques no remunerades afecten la participació de les dones en el mercat laboral, en la seva independència econòmica i també en la participació en l’esport i en activitats de lleure. Les joguines (per exemple, una mini cuina o un joc de construcció) influeixen en els rols de gènere, però també en opcions futures d’estudi o opcions laborals. Els acudits sexistes poden intimidar i silenciar les persones, i a més trivialitzen els comportaments sexistes.

Com podem evitar-ho?

Mesures de sensibilització i recerca sobre l’impacte i el repartiment de tasques no remunerades entre homes i dones. Mesures per conciliar la vida privada i la vida professional per a tothom. Promoció de joguines que no facin diferències de gènere. Animar als nens, tant com les nenes, a participar en tasques domèstiques. Donar també a les nenes l’espai i la llibertat per jugar, explorar i ser elles mateixes.