Cun sexissem è manegiada mintga expressiun (acziun, pled, maletg, gest) che sa basa sin l'idea che persunas, per il solit dunnas, èn inferiuras sin fundament da lur schlattaina.
Sexissem fa donn. El sveglia sentiments da mancanza da valur, maina a l'autocensura, a strategias da guntgir, a midadas da cumportament e periclitescha la sanadad. Sexissem sa basa sin ingiustia tranter las schlattainas. El pertutga sproporziunadamain savens dunnas e mattas.
Sexissem datti en tut ils champs da la vita, per exempel:
63 % da las schurnalistas èn gia vegnidas confruntadas cun ingiurias verbalas
dunnas impundan bunamain dubel uschè bler temp sco ils umens per lavurs en il tegnairchasa (pajais da l'OECD)
80 % da las dunnas inditgeschan d'esser stadas pertutgadas a la plazza da lavur cun il fenomen dal "mansplaining" e dal "manterrupting"*
umens occupeschan 75 % da las funtaunas da novitads e dals temas da novitads en l'Europa
En il Reginavel Unì èn 66 % da las mattas da 16 fin 18 onns vegnidas confruntadas cun lingua sexistica en scola u han observà il diever da quella
59 % da las dunnas ad Amsterdam han rapportà d'esser vegnidas mulestadas sin via en differentas furmas
En Frantscha han 50 % da las dunnas giuvnas interrogadas dacurt inditgà ch'ellas sajan vegnidas tractadas a moda malgista u vegnidas degradadas, simplamain perquai ch'ellas èn dunnas
En Serbia mussan retschertgas che 76 % da las dunnas en l'economia vegnan prendidas main serius ch'ils umens.
Violenza cumenza mintgatant cun ina sgnocca
Singuls cas da sexissem pon parair nunprivlus, ma els creeschan in'atmosfera d'intimidaziun, da tema e malsegirezza. Quai maina a dapli acceptanza da violenza, per il solit envers dunnas e mattas.
Per quest motiv ha il Cussegl da l'Europa decidì d'agir: el ha approvà ina recumandaziun cun la finamira d'impedir e da cumbatter sexissem.
Sexissem pertutga surtut dunnas. El po era pertutgar umens e mats, sch'els na s'adatteschan betg a las rollas da las schlattainas stereotipicas da la societad respectiva.
Ils effects nuschaivels dal sexissem pon vegnir rinforzads per intginas dunnas ed intgins umens sin fundament da lur appartegnientscha etnica, d'in impediment, da lur vegliadetgna, lur derivanza sociala, religiun, identitad sexuala, lur orientaziun sexuala u d'auters facturs.
Intginas gruppas da dunnas, per exempel dunnas giuvnas, politicras, schurnalistas u persunalitads da la vita publica, èn pertutgadas particularmain savens da sexissem
da las parlamentarias èn daventadas victimas d'attatgas sexisticas en las raits socialas.
